dimecres, 6 d’abril de 2011

2 CASAR DE CÁCERES - CARCABOSO


Després de fer un cafè amb llet en una xurreria, sortim en direcció a l'Embalse de Alcántara. Pel camí ens trobem amb força Miliaris.
Una vegada a l'Embalse de Alcántara, creuem el Tajo amb molt de vent de cara i després enfilem un camí de pujada fins a un altiplà on no hi ha res, excepte matolls i molt de vent que ens dificulta enormement la marxa.

Baixem ràpidament fins a Cañaveral, on mengem una barreta i agafem aigua a la bonica font de San Benito.

Després d'un parell de Km. per carretera, agafem un camí fins a l'ermita de San Cristóbal on comença una forta pendent que pugem a peu . A dalt, al Puerto de los Castaños ens espera l'única pineda que hem trobat en tot el camí. El vent s'ha calmat.

No entrem a Grimaldo perquè seguim per un veritable jardí envoltats d'enormes alzines sureres i amb força fauna com toros, vaques, xais i una colla de voltors devorant el que quedava d'una ovella. No voldriem que s'acabés aquest tram perquè ens ha sorprés molt la seva bellesa.

Continuem fins a Galisteo, però ens trobem que 2 km. abans d'arribar-hi, el propietari de la finca per on passa el camí ha posat un cartell de prohibit el pas i ha pintat una fletxa groga cap a un prat sense sortida. Hem perdut una hora, però finalment hem passat per la finca prohibida.

Després de dinar en un bar de Galisteo, hem visitat el poble tot amurallat i hem continuat fins a Carcaboso.
Hem sopat sols en un bar-restaurant i hem dormit al Bar Pacense, on hi ha una senyora entranyable que ens ha fet de padrina. Hem rentat la roba i a l'anar a dormir ja estava eixuta.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada