divendres, 8 d’abril de 2011

4 Fuenterroble de Salvatierra - Villanueva de Campeán


Agafem el camí en un altiplà entre els 900 i els 1000 mts. d'alçada, tot gebrat i entollat.
Atrapem els pelegrins que van a peu a 5 km. de Fuenterroble, i és que han estat molt matiners i a les 6 h. ja estaven peus a terra.
Més endavant trovem un encreuament. Per pujar al Pico de la Dueña i anar a San Pedro de Rozados, o bé agafar una alternativa per bicis vorejant la muntanya i passant per Pedrosillo de Los Aires y Morille.

Ens decantem per la segona opció perquè anem molt carregats i no tenim ganes d'estirar la bici 3 km. Segur que hem fet molta volta, però de molt bon fer, primer uns quants km. per carretera i després per camí fins a les portes de Salamanca directament. En aquest moment veiem en una finca pràcticament els únics porcs ibèrics (només n'haviem vist uns el dia anterior en una granja).

Passem les últimes alzines i després de pujar un turó amb una creu de Santiago ja tenim Salamanca a la vista.

Després d'entrar a la capital pel pont romà, hem passat per la Catedral i la Plaça Major.

Ara ja som a " Ancha es Castilla ", i ja hem acabat de quedar bocabadats a cada moment amb el paisatge de postal que ens ha estat acompanyant fins gairebé a la mateixa capital de Salamanca.
Hem sortit de la capital per anar a dinar a Castellanos de Villiquera, conscients que a partir d'aquí ja només cal mirar el compta-Km. per anar restant el que falta per fer-ne 1.300 i cumplir el repte d'acabar-ho amb 12 etapes.
Després de Calzada de Vandunciel comença l' aventura més estúpida de tot el camí.
Mirem el track, i per voler retallar tirem pel dret per un magnífic camí que acaba convertint-se en un prat. Creuem les valles passant per sobre i després baixem camp a través fins als fons de la vall, per on passa un frondós rierol i no ens toca cap més remei que descalçar-nos i creuar-lo amb l'aigua fins als genolls.

Quan retrobem el track, veiem que no segueix la Via i que el que ho va fer també va tirar pel dret. Decidim anar a buscar la Via, i una vegada retrobada, la seguim paral·lels a l'autovia i amb un puja-baixa continuat fins a El Cubo de la Tierra del Vino.
Estem en terres de Zamora, i teniem previst fer final d'etapa aquí, però com que era aviat, hem comprat refrescos i pastes per berenar i hem seguit fins a Villanueva de Campean.
Abans d'arribar al poble, hi ha una baixada molt dolenta i enfangada. Possiblement el pitjor tram que hem trobat en tot el recorregut.
Cas curiós per trobar allotjament : a l'entrada, veiem un alberg particular amb pelegrins que ens indiquen que la Sra. del bar té les claus. Decidim donar un cop d'ull a l'alberg municipal, i al passar per davan del bar, surt la Sra. i ens crida dient que ella té les claus de l'alberg, mentre que un noi ens ve al darrera amb una motocicleta i també ens diu que ell té les claus però de l'alberg municipal i la seva esposa ja està en cami per omplir els papers. Tots dos s'ens disputen en mig del carrer i finalment optem per donar una ullada al municipal. És senzill, amb no més de 12 places, amb calefacció i tot per nosaltres sols. Ens hi quedem, però per sopar només hi ha el bar. No cal dir que ens van putejar una miqueta fent-nos esperar molt més del necessari, però després tot correcte.


0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada