BEAUVAIS -  PARÍS  -  L'ESPLUGA DE FRANCOLI

 

Excursió de 1.451 qm., amb 17.831 m. de desnivell + acumulat i 98 hores pedalant, el Pep Poblet i jo mateix, tot seguint el Meridià Verd fins passat Ripoll, per desviar-nos cap a l'Espluga.

Dia 25 d'abril  BEAUVAIS - PARIS ( Gare du Nord )

Sortida amb avió desde Barcelona fins a Beauvais-Paris. A les 8:30 del matí ja estavem desempaquetant les bicis a Beauvais, i a començar a pedalar sota una fina i freda pluja.
Només sortir, la ruta marcada passava per un camí, i amb la pluja estava impracticable. Vam variar el recorregut per carreteres secundaries i terciaries sobre la marxa, i després de mitja hora tornavem a ser al lloc de partida. Finalment, vam trobar la bona ruta i  no vam poder dinar perquè ens van dir que tot estava tancat en dimecres. Sort de les 4 barretes que portavem de casa. Fins a les 9:15 de la nit no vam arribar a l'Hotel-Alberg que teniem reservat prop de l'estació del Nord de París.

Dia 26 d'abril ,  matí : VISITA A PARÍS i dormir a MALESHERBES

Avui toca visita obligada al centre de París. Davant mateix de l'hotel tenim el Sagrat Cor de Montmartre, i després el Pep marca un recorregut turístic pels llocs més emblemàtics: Notre Dame, Louvre, i seguint pels jardins fins a la Place de la Concorde i tot recte pels Camps Elisis fins a l'Arc de Triomf. Després anem cap al Trocadero per fer la foto de la Torre Eiffel i baixant pels jardins fins al mateix peu de la torre. Una volta pel voltant i a migdia continuem camí per passar París i anar a dormir a un poblet anomenat Malesherbes.
Per sort avui no ha plogut, encara que feia vent però dins a París no es notava molt.
Hem fet el tour turístic amb tota tranquilitat i gens agobiats pel trànsit, gairebé sempre per carrils bici. Superada la prova que tanta por li feia al Pep.

Dia 27d'abril   MALESHERBES - BOURGES

Un altre dia de pluja. Comencem a rodar per la " campagne " entre extenses explanades cobertes del groc intens de la soja i del verd del sembrat i de l'herba.
A migdia creuem LA LOIRE per Sully Sur Loire, on trobem un dels seus castells.
Tot el dia ha anat plovent intermitentment, i a les 18:30 h. arribem a BOURGES, situat al departament de Cher i a la regió de Centre. L'any 2006 tenia 72.800 habitants, però ens diuen que aquest cap de setmana se celebra la festa de la Primavera i que tots els hotels estan complerts. Busquem amb el GPS l'hotel més proper a la ciutat, i ens envia a una zona comercial anomenada Le Parquet, a 10 qm. però que ens ve de pas per demà. (Aquests 10 qm. estan comptats al recorregut com si els haguessim fet el dia 28).
Només hi havia lloc a un hotel de categoria, i ens fan pagar les ganes. Això sí, vam dormir en un dúplex amb totes les comoditats. Sopar en una franquícia on només podies triar musclos i gambes. Un luxe reservat a l'últim dia, però que ho vam adelantar al tercer. No hi havia opció.

Dia 28 d'abril   BOURGES - CHAMBON-SUR-VOUEIZE

Seguint les traces que ens marca el GPS, anem passant per dins els poblets més bonics que anem trobant com Châteauneuf-sur-Cher, on entrem per la part del darrera, i després de retratar la bonica església, baixem al riu, i ara continuem per un camí força practicable que ens porta a veure un lloc pintoresc al mateix riu. Per la gràcia de fer la foto pujant un pontet, el Pep s'ha carregat la patilla del canvi i anem continuant com podem sense forçar la marxa per aguantar fins que ho poguem arreglar.
Al migdia mengem l'entrepà a Saint-Éloy-d'Allier, a l'extrem nord-occidental del departament de l'Allier, ja dins la regio central de l'Auvergne.
Ben d'hora, a les 16;45 h. vam arribar a Chambon-Sur-Voueize, i veient que no teniem ni idea del proper poble on hi habia allotjament, ens vam quedar en un "hotel" de la carretera, en la mateixa línia que tots els que vam anar trobant, probablement ja hi eren a la segona guerra mundial.
 Com que era d'hora, vam visitar l'església i abans de les 19:00 h. ja estàvem asseguts a taula per sopar.

Dia 29 d'abril  CHAMBON SUR VOUEUZE - USSEL

El dia ha començat amb una sorpresa: resulta que el GPS ens porta per un camí directament al riu on creiem que no el podrem creuar degut a la gran quantitat d'aigua que hi baixa. Després ens adonem que més amunt i mig amagat hi ha un pontet. Després tornar a agafar la carretera, i es que els que van marcar-nos la ruta volien que no ens perdéssim res i ho van aconseguir.
Aquesta és la primera de les etapes de puja-baixa continuat, però sempre més puja que baixa. Anem a trobar un riu, per després remuntar la muntanya per baixar una mica fins a trobar el proper riu, i així tot el dia. Hem passat dels 300 als 900 mts. d'altitud sense voler.
Estem travessant el Massís Central pel costat de l'Atlàntic, i encara bo que no ens el fan travessar, perquè anem veient la neu que s'hi acumula als cims, així com la silueta inconfusible del Puy de Dôme, un  un dels volcans més joves en la Chaîne des Puys. Cim carismàtica, particularment per als amants del ciclisme.
A les 18:00 h. arribem a l'Hotel de la Gare d'Ussel, on passem la nit.

  Dia 30 d'abril  USSEL - AURILLAC

Com que Ussel és relativament gran, i malgrat que els dilluns tanquen els comerços ( no hi ha qui ho entengui, en uns llocs els dilluns i als altres els dimecres, però sempre erem enmig ), l'amo de l'Hotel va trucar al de la tenda de bicis, i a les 9 ja ens esperava per canviar la patilla trencada de la bici del Pep.
Dia dur perquè no para de ploure fins a les 14:00 h. i encara és més puja-baixa que ahir. Continuem passant pel costal del Massís Central, i totes les valls ens venen de través. Al final ens surten més de 2.150 m. de desnivell positiu.
El paisatge, encara que sembli difícil, cada dia es més  bonic, i ara també ple d'aigua per arreu, inclòs entre els arbres dels boscos. No sé d'on treuen tanta aigua aquests francesos...
Veiem un impressionant riu, La Dordogne, i el travessem per un pont penjat, tot deixant enrera el departament de Cantal per entrar al de Limousin, encara dins a l'Auvergne.
A l'hora de dinar finalment deixa de ploure, i arribem a Mauriac, on aprofitem per comprar una mica en un Carrefour i posar pressió als pneumàtics. Dinem uns entrepans en un banc d'un parc, i a tornar-hi.
Anem trobant algun senyal de que anem pel bon camí del Meridià.
Torna a ploure seguit, i a les 18:40 h. arribem a Ayrens. Un senyor ens diu que està "desolé" i que no trobarem allotjament fins a Saint-Paul-Des-Landes, on arribem a les 19:15 h, però tampoc no hi ha cap lloc per passar la nit, i el propietari del Hotel-restaurant també està "desolé" perquè està tancat i ja no té habitacions; només restaurant.
Ens toca desviar-nos de la ruta uns 14 qm. i arribar-nos a Aurillac sota una intensa pluja.
Arribem a Aurillac per una autovia una mica més tard de les 20:00 h. ben xops.
Dormim en un Motel de carretera, amb l'entrada a l'habitació per fora. Ens cobra el sopar i ens dona uns tiquets per anar a un restaurant d'un centre comercial proper. A les 21:10 ja tenien les portes tancades, i avui sopem restes del que portem a les motxiles. Evidentment, a l'endemà ens retorna els diners del sopar.

Dia 1 de maig   AURILLAC - BARAQUEVILLE ( LE FIEU )

És el primer dia que veiem el sol. Aquesta es una etapa que ens allunya del Massís Central i ens apropa a una sèrie de cadenes muntanyoses que vénen paral·leles al nostre recorregut, i que les tindrem que pujar i baixar totes.
Després d'un bon esmorzar al Motel, per anar a Saint-Mamet-La-Salvetat i retrobar la ruta, primerament ho intentem per un camí, però l'hem de desfer perquè està enfangat. Després continuem per la carretera principal, i als pocs qm. ens desviem per una se secundària, i evidentment i per no perdre el costum, baixem fins al riu i remuntem altre cop.
Els primers 40 qm. els fem entre els 700 i els 800 mts. d'alçada, i podem contemplar unes magnífiques vistes per sota nostre, però tot i que som dalt la muntanya, cada granja té el seu propi llac particular. Es que d'aigua els sobre la que ens falta a nosaltres. Enveja podrida.
Després baixem altra vegada fins als 200 mts. en una hora de ràpid i prolongat descens per una carretereta molt estreta, fins a creuar " Le Lot ".
Anem planejant per una vall, passant per sota del poble de "Conques", molt bonic i turístic.
Ens aturem a dinar en un bar de la plaça de Saint-Cyprien-sur-Dourdou per agafar forces perquè després toca remuntar altra vegada fins als 800 mts.
Fem uns qm. de pla fins a Clairvaux d'Aveyron, un poble que ens recorda molt a Prades per la seva pedra vermella, ens colem entre una cursa ciclista i fem que ens aplaudeixin quan passem. Després tornem a pujar.
Quan ja donàvem el dia per acabat, arriba la més agradable anècdota de tot el viatge.
Arribem a Baraqueville, i com que és la festa del treball, a França ningú treballa. Només trobem obert l'Hotel de la Gare, el lloc i l'individu més cutres que ens podiem imaginar. No prenem allotjament, i l'altre Hotel obert era de 4 estrelles.
Preguntem a una senyora, i resulta que era la regidora de turisme de l'ajuntament. Pregunta a una casa d'hostes i els propietaris tenien la grip. Ens diu que seguim per una carretera, i que ella feia la rotonda amb el cotxe i venia; però aquí no ve ningú.
Una família amb un nen i un cotxet ens pregunten per la nostra situació i ens ofereixen allotjament a casa seva.  Caminem uns 2 qm. fins a un poblet amb 4 cases i ens deixen una caseta al costat de la seva amb un llit i un lavabo. Més que suficient per passar la nit confortablement. També sopem amb ells.
Moltes gràcies a la Angélique i al Clément per la seva generositat. És una cosa que no oblidarem.

Dia 2 de maig : BARAQUEVILLE - MAZAMET

Aquesta es podria anomenar " L'Etapa Tonta ", aquell dia que tenim tots, i que al Pep i a mí ens va coincidir alhora.
Anem deixant darrera nostre el Massís Central per anar cap als Pirineus. Comencem la sèrie de cadenes muntanyoses que totes van d' Est a Oest i les tindrem que anar pujant i baixant els dies propers.
Al qm. 50 hem baixat dels 750 fins als 200 mts., i passem per Ambialet, amb una fortalesa que fou una de les principals del vescomtat d'Albi als segles X i XI.Tornar a remuntar fins a Villefranche d'Albigeois, i per avançar feina, com que s'apropava l'hora de dinar, em vaig avançar per quedar de retrobar-nos a Teillet, uns qm. més enllà.Eren les 14:30 i no hi havia res obert. Vaig deixar la bici a la mateixa carretereta entrant al poble i vaig donar un volt per preguntar on podríem comprar alguna cosa per menjar.El Pep va passar sense veure la meva bici, i amb aquesta rucada vam perdre 2 hores. Com que no sabia si havia passat o estava darrera, vaig desfer camí fins a Villefranche.Ens vam retrobar a les 16:30 h. a l'oficina de turisme de Montredon-Labessonié. Pel camí ens havia agafat la pluja i la pedregada. No vam dinar, i vam continuar cap a Mazamet.Quan ja portàvem 130 qm. a les cames, vam trobar una paret de 2 qm. amb 200 mts. de desnivell positiu.Vaig baixar de la bici, i la tenia que empènyer amb totes les meves forces i recolzant només les punteres de les sabates al terra. No havia vist mai una rampa enquitranada tan llarga i dura.Vam arribar a Mazamet, poble de Laurent Jalabert, a les 20:00 h. i com que era tard  per ells, i els únics hostes de l'hotel, la mestressa ens fa baixar a sopar sense ni tan sols deixar-nos prendre la dutxa. Això sí, vam sopar molt bé i d'acompanyament ens va fer una plata de macarrons.

Dia 3 de maig : MAZAMET /  RENNES-LES-BAINS

Per començar el dia, tenim 16 qm. de pujada ( de 250 a 750 mts.), per tornar-los a baixar fins a menys de 100 mts. sobre el nivell del mar. Només de pensar que en 48 hores estarem per sobre dels 2.250 ja fa agafar fred pel que ens espera.
Entrem de ple al País Càtar, i ja contemplem els Pirineus ben nevats. Passem per Lastours i veiem un dels castells a dalt de la muntanya.
De lluny veiem la ciutat murallada de Carcassona, però no hi entrem perquè busquem un Decathlon per canviar els frens a les dues bicis.
Ha estat una veritable llàstima, perquè hem anat per fora la ciutat fins a un polígon, i després ja hem recuperat el nostre camí, però sense passar per dins ni tan sols veure-la de prop.
A la tarda ha fet el primer dia de "caloreta" i ens hem posat els pantalons curts.
Comencem a remuntar fins arribar a Rennes-Les-Bains, un poble ocupat plenament pel moviment "hippie" ( al riu, una colla banyant-se i un individu fent ioga sobre les pedres. La plaça del poble, ocupada per guitarristes fent la cervesa, l'endemà a les 8 del matí ja n'hi havia un tocant la guitarra al carrer, etc.)
A l'hotel regentar per una família danesa, han vingut "Peret i Mandinga ", un duet d'alló més ...... ( un francès de tota la vida i l'altre també francès, però d'ascendència catalana, andalusa i india ). El recital de flamenc i música de missa ha estat si més no, atabalador.

Dia 4 de maig: RENNES LES BAINS / VERNET-LES-BAINS

Avui tan sols tenim tres dents de serra al perfil de l'etapa, i només començar ja fem el primer durant 16 qm., tot seguint de ple dins al País Càtar. Passem per uns paratges inhòspits i evidentment sense cap mena de trànsit. Voregem el Pech de Bugarach, de 1231 mts. i després anem descendint en direcció Est, cosa que ens sobta, ja que pràcticament fins ara sempre haviem anat directes al Sud.
Estem fent una volta que no entenem fins que de sobte ens trobem amb la sorpresa tot el viatge : Les Gorges de Galamus. Senzillament IMPRESSIONANTS. Es passen a mitja alçada, per una "carretera" on només hi passa un cotxe, i ens aturem a cada moment per fer fotos. Fa respecte mirar avall, però és imprescindible per gaudir-les plenament. Al final, hi ha un aparcament amb una senda per accedir a l'inaccessible ermita de St. Antoni, sota la carretera, però penjada sobre les gorges.
Tot baixant a St. Pau de Fenollers ens creuem amb dues ciclistes que pujaven. La cosa no tindria més importància, sinó perquè creiem que passaven de la vuitantena cadascuna. Això si que es coratge i no el que ens desitjaven cada dia a nosaltres.
Passat St. Pau de Fenollers, baixem i seguim el riu uns qm. per començar la segona i més llarga pujada del dia, que ens durà dels 200 als 1.000 mts.
A la meitat de la pujada, ens aturem a comprar alguna cosa per menjar a Sournia, i dinem en una taula de pic-nic a la vora del riu.

Continuem pujant fins arribar al Col de la Roque Jalère ( 991 mts.) i després comencem un llarg i pronunciat descens fins a Prada de Conflent, on comencem la tercera ascensió del dia. Passem per Sant Martí del Canigó tot pujant, i com és habitual, comença a ploure una mica.
Arribem a Vernet i ens quedem a dormir a l'alberg. És gran i nou, i només i som nosaltres i un matrimoni excursionista francès.
Anem a comprar a un súper proper i tornem xops de l'aiguat que ha caigut en poc temps i que ens ha agafat de ple.
Bon sopar amb el que hem comprat i cuinat, i després de veure un esplèndit Arc de St. Martí, hem pogut observar la magnífica vista del Canigó nevat abans de la posta del sol.
Molt bonic, però només pensem amb els que ens esperarà demà.

Dia 5 de maig : VERNET-LES-BAINS / PRATS DE MOLLÓ

Etapa reina. Avui només hi ha una pujada. Dels 700 mts. de Vernet fins als 2.252 mts. de la Collada de les Roques Blanques.
La primera part de la pujada per la vall de la Rotja fins al Coll de Mantet (1760 mts.) de 19,50 qm. la fem en 3 hores i mitja, amb un desnivell positiu de 1.300 mts. i al 6,7% de mitjana.
A l'arribar al Coll de Mantet tenim la sorpresa de que hem de desviar-nos per un camí forestal en lloc de seguir la carretera, que ara comença a baixar. Al poc d'anar pel camí ja comencem a trobar neu a la vora, i conforme anem pujant, la neu comença a dificultar-nos el pas i anem seguint com podem per la vora on encara hi ha herba.
Baixem fins al refugi dels Clots, i tornem a pujar ara ja amb el camí ple de neu i amb un ritme de pena, estirant les bicis i acumulant neu als frens i als canvis.
Quan ja veiem la collada de les Roques Blanques al fons, ja tot és neu i decidim pujar pel dret.
Anem buscant plaques d'herba entre la neu i penosament anem avançant cap amunt al costat de les bicis que ara sembla que pesin moltíssim.
Finalment arribem a la Collada de les Roques Blanques ( 2.252 mts ) i cim del recorregut.
Comencem el descens molt lentament per por de la neu i les pedres del camí. Al cap d'una estona, baixo de la bici, i tiro a peu pel dret fins a un petit refugi.
Mentre espero al Pep, sento un xisclet prop meu, i observo en unes pedres el que crec que pot ser una marmota.
Una vegada trobada la carretera asfaltada, ja baixem ràpidament fins a Prats de Molló, on prenem habitació en un hotel de la plaça, amb la finestra de darrera amb vistes a la ciutadella.
Dono una volta al poble perquè fan fira i està ple de venedors de vaques, i cap a sopar ( musclos amb allioli i paella ).

Dia 6 de maig: PRATS DE MOLLÓ - SANTPEDOR

Ens llevem plovent, i com que veiem que no te intenció de parar, ens encaminem cap al Coll d'Ares ( 1.513 mts.) i finalment entrem al Principat a les 10 del matí, després de més de 2 hores pujant sota una intensa pluja.
Al mirar cap a Catalunya, veiem que no hi plou i que sembla que el temps aguantarà.
Baixem ràpidament fins a Molló i a Camprodon ens fem la foto obligada amb el Pont Nou de fons.
Continuem baixant fins a Sant Joan de les Abadesses, i aquí agafem la via verda fins a Ripoll.
A l'oficina de turisme ens treuen del cap de passar pel camí que teniem previst, perquè l'última setmana havia plogut molt i estaria enfangat. Agafem sota la pluja la nova autovia que va fins a Vic, i la deixem a Montesquiu.
Un senyor ens informa que podem dinar en un restaurant prop de St. Agustí de Lluçanès, i també ens diu que per anar a Manresa, millor que passar per Prats de Lluçanès, anem a Puig-Reig i agafem l'eix del Llobregat.
Li hem fet cas en tot. La part del restaurant, perfecta; la segona part, per oblidar.
Abans d'arribar a Puig-Reig comença a ploure amb molta intensitat, i baixem per l'Eix del Llobregat ( prohibit per les bicis ) fins passat Sallent. Ara anem per una carretera lateral, i ara sense pluja, anem fins a Santpedor.
Només hi ha un hotel de 4 estrelles, però com que es diumenge i no tenen més que 2 clients, ens fan preu d'amic. Un luxe per ser l'última nit. Tot de categoria, amb molt bon sopar.

Dia 7 de maig : SANTPEDOR - L'ESPLUGA DE FRANCOLÍ

Sortim ben d'hora, ben d'hora de Santpedor després d'un esmorzar de luxe i anem cap a Manresa, on agafem la carretera que va paral·lela a l'Eix Diagonal fins a Igualada.
Ens encaminem cap a Santa Coloma de Queralt, i a l'hora de dinar ja som a casa.

Una bonica aventura, encara que hauria estat millor amb el temps més favorable.