dissabte, 16 d’abril de 2011

12 Bujaraloz - L'Espluga de Francolí


Avui toca tornar a casa, i a l'hora d'esmorzar ja som a Fraga, on ens aprovisionem al súper habitual quan passem per aquí.
Després d'Aitona, seguim el track que vam fer fa dos anys quan vam fer nit a Candasnos, però passa pel mig d'una grandiosa finca de presseguers, i encara que és més recte que pel pantà d'Utxesa, que és per on vam tornar fa 2 anys, perdem molt de temps. Primer ens passem el camí i fem uns 3 Km. en direcció a Llardecans i després de desfer-los, entrem a la finca i al final sortim cadascú per una banda.
Ens retrobem abans d'arribar a Sarroca de Lleida, on no podem dinar perquè a l'únic bar que hi ha ho tenen tot reservat i no donen l'abast ( no hi ha ningú i només és la 1 del migdia ).
Continuem per la carretera, seguint el track però amb desconfiança arribem a Alcanó, no sense abans haber canviat l' última càmara que ens queda.
En aquests moments estem desmoralitzats perquè no sabem ben bé on som però reconeixem les escoles, i ja ens situem.
A uns 11 Km. per carretera arribem al Cogul. Això ja és el nostre territori i ja ho controlem perfectament.
Aquí fem el dinar a base d'entrepà i ja tranquilament anem tirant cap a Cervià.

Passant per l'Albi ens trobem que no raja aigua a la font, però és igual arribarem com sigui.
A les 18:45 arribem finalment a L'Espluga de Francolí, on donem per acabada la ruta.

Un total d'uns 1.330 Km. i més de 10.500 mts. de desnivell positiu acumulat i 103 hores damunt la bici.

divendres, 15 d’abril de 2011

11 Tudela - Bujaraloz


Etapa reina, amb 180 km.
Sortim ben aviat de Tudela, i a pocs km. agafem la via de servei del Canal Imperial de Aragon, fins a Gallur, on hem agafat la carretera per anar a esmorzar a Luceni.
El botiguer ens ha comentat que no seguissim el Camino i que el millor era continuar per la vora del canal, i així ho hem fet durant més de 80 Km. sense cap desnivell i ens ha portat fins a Zaragoza mateix.

Hem seguit el mateix canal, tot travessant Zaragoza pels afores i no l'hem deixat fins a la Cartuja Baja, on hem dinat en un tres i no res.
No més de vint minuts després ja tornem a pedalar sense deixar el Camino, cap a Burgo de Ebro, Fuentes de Ebro i Pina de Ebro, on finalment abandonem l'Ebre que ens venia acompanyant desde Logroño.
Berenem una mica per agafar forces per encarar los Monegros amb la pujada que ens espera a continuació.
Ens endinsem als Monegros i fem camp a través tot volent retrobar les traces que haviem perdut un centenar de metres enrera. Aquí perdem temps i forces, que ja van una mica escasses.

A l'arribar a la Venta de Santa Lucía, el camí va paral·lel a la N-II fins a Bujaraloz.
Portem 180 km. i encara tenim forces i claror per continuar, però ens diuen que a Peñalba no hi ha cap lloc per dormir i ens quedem a Bujaraloz en una pensió dins el poble ( no a la carretera ) on menjem el mateix que els propietaris perquè som els únics hostes. Hem estat molt ben atesos.

dijous, 14 d’abril de 2011

10 Navarrete - Tudela



Avui sortim decidits a fer una etapa força llarga, però abans d'arribar a Logroño, en només 10 km. ja he punxat la roda dues vegades, i sense aire a la roda de darrera, busquem un taller de bicis.
Una vegada tot arreglat, reemprenem la marxa pel costat de la carretera Nacional fins Agoncillo.
Ens aturem per menjar una miqueta i agfar aigua en una font, i un senyor que hi havia al carrer ens fa entrar a casa seva i ens obliga a esmorzar i beure vi de La Rioja. Ho declinem amablement, apart de pendre un refresc, però malgrat tot ens explica la història del poble des del dia de la seva fundació. Després ens indica el millor camí que hem de seguir i donem per ben empleat el temps que hem perdut.

Seguim el Camino, que de vegades coincideix amb el GR de l'Ebre, sempre a tocar de la via del tren, i amb molta pedra de la via, passant per Arrúbal fins que creuem la via del tren.
Volem estalviar-nos la pujada a l'ermita d'Aradón i deixem el Camino per continuar al costat de les vies fins Alcanadre.
Continuem avançant sempre entre l'autopista, la via i l'Ebre fins a Calahorra, on dinem.
Malgrat els inconvenients, ja portem 70 km.
Els 50 km. que falten els fem sempre al costat de la via i de l'Ebre fins arribar a Viana a mitja tarda.
Avui anem de senyors perquè no ens queda cap mes alternativa, i agafem habitació en l'únic hotel presentable que hi ha i després de visitar el centre. Sopem en un restaurant amb vistes a la magnífica plaça.

dimecres, 13 d’abril de 2011

9 Ravé de las Calzadas - Navarrete


Avui ens hem llevat amb un lleuger aire que sembla que ens ve pel darrera, i a les 8:30 h. ja erem a Burgos.

Hem travessat el centre ràpidament, tot veient els monuments més caracterísitics, i hem sortit pel polígon industrial fins a Villafría, on hem agafat una carretera fins a Villalbal per pujar la Sierra de Atapuerca, amb unes magnífiques vistes.

Baixem ràpidament fins Atapuerca.

Continuem per carretera fins Agés i agafem a l'esquerra cap al monestir de San Juan de Ortega.

Pujem entre pinars a Los Montes de Oca i al Puerto de la Pedraja, sostre de la ruta, amb 1.150 mts.

Forta baixada fins a Villafranca de los Montes de Oca i passant per Villambistia i Tosanto, hem anat a dinar a Belorado.
Aprofintant que avui no fa vent i que ara tot és lleugera baixada, fem força via fins a Santo Domingo de la Calzada, ja a La Rioja.

Continuem cap a Nájera, per fer nit a l'alaberg de Navarrete on aprofito per arreglar les 2 càmares que tenia punxades.

dimarts, 12 d’abril de 2011

8 Calzadilla de la Cueza - Ravé de las Calzadas


Com que no tenia rellotge, calculo que a les 5:00 h. ja estava despert pensant que era més tard.
Abans de les 6:00 h. tothom ja estava llevat i poc després de les 7:00 h. ja estavem en marxa.
Un dia amb un fortíssim vent de cara que ens ha dificultat enormement la marxa en una etapa que havia de ser planíssima i molt llarga.

Hem agafat el camí amb una recta de 17 km. fins a Carrión de los Condes, creuant-nos amb 50 pelegrins que hi havien fet nit ( comptats ) . No vull ni imaginar-me fent-ho al juliol.
Agafem un camí paral·lel sempre a la carretera, i en compte de no topar-nos amb els pilons que estàn posats de dos en dos i anar fent camí fins a Frómista, on esmorzem.

Segueix fent un vent i un fred que ens venen ganes de deixar-ho per demà, però continuem paral·lels al Canal de Castilla.

Arribem a Boadilla del Camino, i agafem aigua d'una curiosa font amb una roda per bombar-la i rodejats de corders.

Seguim per un camí recte pràcticament sense pendent, però amb el fort vent de cara i el fred sembla que sigui un pendend del10% i el cansament comença a notar-se.

Passem per Itero de la Vega, i després de Puente Fitero deixem Palencia per entrar en terres de Burgos tot travessant el riu Pisuerga

Ens apropem a la temuda costa del Alto de Mostelares, però decidim agafar l'alternativa de vorejar-la per l'esquerra per poder-la pujar sobre la bici.

Ja al Alto de Mostelares, trobem una magnífica vista de Castrojeriz al fons, on ens espera el dinar.

Després de dinar el vent encara bufa amb més força. Passem per sota les ruïnes del Convento de San Antón.

Passem per Hontanás, i on el perfil de l'etapa marca pla, a nosaltres ens sembla que hi ha uns grans costers i les forces ens estàn abandonant per moments.

Finalment decidim acabar l'etapa a Ravé de las Calzadas i esperem que demà faci millor dia.
Hem encertat l'elecció, perquè dormim en un alberg particular, regentat per una senyora molt amable, oferint-nos el sopar i l'esmorzar al mateix alberg, com si es tractés d'un hotel.
Fem bugada, l'estenem al carrer, i abans d'anar a dormir ja era eixuta.
També hi ha un grup de senyores que fan el Camino però es fan portar l'equipatge
Podem veure el partit del Barça al mateix menjador. Tot un luxe d'alberg per recomanar fermament.

dilluns, 11 d’abril de 2011

7 - Hospital de Órbigo - Calzadilla de la Cueza


Després d'esmorzar el pa de pessic i el suc que vam comprar ahir, hem sortit matiners pel pont del Passo Honroso cap a Puente de Órbigo i pel camí paral·lel a la carretera passem per San Martín del Camino, Villadangos del Páramo i San Miguel del Camino sense entrar en cap d'ells fins a un polígon industrial que ens porta directament a León capital.
La travessem, tot gaudint dels monuments més emblemàtics.

Continuem pel camí paral·lel a la carretera fins que travessem el riu Esla i arribem a Mansilla de las Mulas, i després de comprar 2 càmares Michelin de recanvi a 6 Euros cadascuna, dinem magníficament en un restaurant on destaca la simpatia de la cambrera amb el seu somriure i la paraula "muchachos" repetidament.
Detall de la porta de darrera del restaurant.

Ara comença un cami molt planer, amb arbres joves que ens porta a Reliegos i El Burgo Ranero, on ha començat a bufar el vent de cara dificultant força la marxa.

Seguim pel camí arbrat al costat de la carretera amb unes rectes inacabables fins a Sahagún, on berenem una mica.

Deixem les terres de León per entrar a Palència per San Nicolás del Real Camino, sempre amb la pista tocant la carretera. fins a Terradillos de los Templarios.
Com que el poble és tan gran, sense voler ens separem perquè hi ha dos camins indicats i el Pep troba el que voliem seguir i jo el que va paral·lel a la carretera. Després de tornar enrera, finalment passo per davant l'alberg templari i retrobo les fletxes grogues fins a Ledigos on m'està esperant el company per arribar-nos finalment a Calzadilla de la Cueza per dormir en un alberg regentat per uns nòrdics, molt estrictes. Els pelegrins també eren pràcticament tots extrangers.
Hem sopat en un bar-restaurant i casualment he trobat un xicot que coneixia per haber-se hostatjat a l'Espluga durant força temps.

diumenge, 10 d’abril de 2011

6 Benavente - Hospital de Orbigo


Com que avui és diumenge i totes les botigues estàn tancades, la llei de Murphy diu que avui és el dia que les necessitaràs. I no ha fallat.
Ens aixequem ben aviat per recuperar una mica el que vam perdre ahir, però trobo la càmara de darrera punxada. Al canviar-la resulta que la de recanvi té el pitorro gros i no passa per la llanta i la del Pep s'ha punxat en diverosos llocs amb alguna eina que duia solta. Un senyor que esmorzava al bar on hem dormit s'ofereix per anar al taller i fer un forat més gran amb una broca.
Un cop arreglada la roda, a les 8:45 h. ens disposem a empendre la marxa quan al montar a la bici, aquesta s'enfonsa i veig que tinc el cargol de l'amortidor partit per la meitat.
Preguntem si hi ha alguna solució d'urgència a un xicot que baixa d'una furtoneta i ens diu que avui és diumenge, tot passant de nosaltres. Després d'uns 10 minuts torna i ens diu que l'únic que avui hi pot fer alguna cosa és el Sr. Nino i ens indica la seva adreça.
Quan arribem, el trobem pujant les escales de casa seva amb una paperina de xurros i li expliquem el cas. El Sr. Nino tenia un taller de motocicletes i ara està jubilat.
Sense dubtar-ho un moment, ens obre el garatge de casa seva i després de provar tota la tornilleria possible que tenia per casa, finalment trobem un cargol que s'adapta tot i que l'ha de tallar. Mai no estarem prou agraïts al Sr. Nino no tant pel fet d'arreglar-me la bici sino per l'afany que va posar en ajudar-nos. Moltes Gràcies !!!
Finalment, amb tenacitat i perseverància, hem vençut a Murphy i la seva llei i a les 10:00 h. podem començar la ruta.
Tota l'estona la Via va per esfalt tot passant per Maire de Castroponce, on veiem unes bodegues excavades a la terra on antigament hi guardaven el vi.

Deixem Zamora per entrar a terres de Lleó on trovem Alija del Infantado, també amb les bodegues com les anteriors de Maire. Aquí hem comprat llaunes de menjar i refrescos i una barra de pa en una fleca i hem esmorzat.


Anem seguint per camí al costat del riu Jamuz.
Passem a tocar Villanueva de Jamuz, amb la silueta del castell de los Quiñones i les muntanyes nevades al fons, i seguim al costat del riu, fins que s'acaba el camí i passa camp a través per entre pollancres inundats i diversos pous amb sínies trencades. Intentem creuar per anar a Sta. Elena de Jamuz però hi ha massa aigua, i continuem per la Via ara cap a la muntanya i deixant el fang enrera fins arribar a La Bañeza, on dinem l'altra part de l'entrepà d'esmorzar.

Sortint de La Bañeza, passem per un pont de ferro del tren igual com el de Benavente.

Després passem per un lloc on podem fer aquesta foto de postal, que podriem situar perfectament als Pirineus.

Abans d'arribar a Astorga, creuem per sota l' autovia i deixem la carretera per agafar un camí que ens porta al pont romà de Valimbre.

ASTORGA. PUNT FINAL DE LA VIA DE LA PLATA
DEL 5 D'ABRIL A LES 09:30 h. FINS AL DIA 10 D'ABRIL A LES 16:00 h.


Ara comencem a seguir les fletxes grogues a l'inversa perquè ja estem fent el camí de Sant Jaume a l'inrevés fins a casa. La cosa canvia perquè a partir d'aquest punt trobem molts més pelegrins que fins ara ( pràcticament nuls ) i ens venen de cara.

Abans d'arribar a Santibáñez de Valdeiglesias ens trobem aquests veïns del poble que fan companyia a aquest singular personatge junt a una creu. La direcció de la fletxa indica d'on venim.

Arribem a Hospital de Orbigo, on fem nit a l'alberg. Està prou bé, si no fos perquè ho tracten com un negoci pur i dur. A la nit ens ha tocat dormir amb un individu que d'esperit de pelegrinatge res de res. Per oblidar-lo.